Haiku
Portes obertes
Cavalca el vent pel poble
Puja la iaia.
Camins de terra
Espardenyes amb pols
Com la memòria.
La Terra és mare
Carícia és l’existència
La mort un llit.
Microrelat
Perdut en un bosc de cossos, cares tristes i gemecs,
Has decidit alçar el cap. Mires al fons i somrius.
Són ells.
Dejar una contestacion