LA SINTONIA PERSISTENT

 

 

 

Quantes vegades a la setmana escoltem el timbre d’entrada i eixida de classe?

Vos proposem fer útil eixa persistent música. Cada setmana ens envairà una música diferent. Totes elles tindran en comú estar escrites o interpretades per músics valencians. Hi haurà tot tipus d’estils i gèneres.

Com que convivim moltes hores en un centre educatiu al que venim a aprendre, d’aquesta manera coneixerem el que tenim més pròxim (i que normalment no és el que més se’ns presenta als canals habituals de comunicació). Perquè el primer pas per a valorar el que és nostre és coneixer-ho.

 

  1. Obrint Pas: Benvinguts al paradís (de Benvinguts al paradís)

Sorgit a l’IES Benlliure de la ciutat de València, Obrint Pas ha sigut un dels grups referència de la música en valencià fins la seua dissolució el 2014.

 

  1. Francesc Zacarés: Iocundum (I. Agnem)

Un dels compositors valencians actuals més destacats és Francesc Zacarés (Albal 1962). Escassament –i injustament– reconegut a la seua terra, ha estat premiat per tot arreu del món: Holanda, Itàlia, EEUU, Bèlgica, Japó…

 

  1. Auxili: No puc deixar-te (d’Instants cremant)

Nou músics valencians formen Auxili, grup sorgit a Ontinyent amb clar segell reggae. Aquest tema és del seu últim disc aparegut a la primavera de 2016 mentre un dels seus membres, Salva, el trompetista, feia el màster al nostre institut.

 

  1. Al Tall: Toc de marxa (de Xavier el coixo)

Si hi ha un grup de referència en el terreny de la música valenciana durant els últims 40 anys –fins la dissolució el 2013–, eixe és Al Tall. Músiques tradicionals reproposades dins el marc mediterrani i molta investigació i teorització darrere de cada treball.

 

  1. Soul Atac: Peus a terra (de Mercat negre)

Tres xiques formen la cara visible i les veus d’aquest grup sorgit a la ciutat de València però amb músics procedents de diverses comarques que fa funk i soul en valencià.

 

  1. Juan J. Colomer: La devota lasciva (III. Destapar)

Trompetista en origen i membre fundador de la JONDE, Juanjo Revueltas Colomer (Alzira 1966) hagué d’abandonar la trompeta a causa d’un greu accident de trànsit i des d’eixe moment es dedicà a la composició. Es traslladà a Boston y Los Ángeles on viu d’escriure música per a cine. Ha fet d’arreglista per a Plácido Domingo en diverses ocasions, i en una d’elles, en 2008, el CD gravat va obtindre el Grammy Latino al millor àlbum clàssic. Esta versió està interpretada per Spanish Brass Luur Metalls, quintet de metalls valencià i un dels millors dels existents actualment a nivell mundial.

 

  1. Aspencat: Revolucionari (de Naixen primaveres)

Grup procedent de la Marina Alta (Xaló, Orba, Benissa) sorgit el 2005 que ve desenvolupant al llarg dels seus sis discos enregistrats un estil basat en l’ska i el reggae.

 

  1. La gossa sorda: L’última volta (de Saó)

Sorgit a Pego (Marina Alta) fa música en la que mescla diversos ritmes i estils estant present en ells el caràcter mediterrani, la dolçaina i el caràcter reivindicatiu en les seues lletres.

 

  1. Pau Alabajos: Lletania (de Teoria del caos)

Cantautor nascut el 1982 a Torrent, porta en actiu des de 2003. Lletania tracta el tema de la violència de gènere de manera explícita.

 

  1. Eduardo López-Chavarri Marco: Cuentos y fantasías (5. El viejo castillo moro)

Eduard López-Chávarri Marco (València 1871- València 1970), compositor, escriptor i musicòleg fou una de les personalitats més destacades de la música culta valenciana del segle XX. El seu fill, Eduard López-Chávarri Andújar (1931-1993) va ser, com son pare, professor del Conservatori de València i crític musical a Las Provincias. Esta música està interpretada al piano per altre gran músic valencià José Iturbi (València 1895-Los Ángeles 1980).

 

  1. L’ham de foc: Pandero (de Cor de porc)

L’ham de foc va ser un dels grups valencians amb més projecció internacional durant els anys en que estigué en actiu fins la seua dissolució el 2007. Les influències medieval i de la tradició del Mediterrani oriental són clares. El seu fundador, Efrén López, de la ciutat de València. Un grandíssim músic.

 

  1. Alimara: Ai Pep (de Per Nadal torrons)

Potser el grup de danses amb més renom, Alimara, és una de les seccions de la Societat Coral El Micalet de la ciutat de València. La seua activitat des de 1975 en que e es crea es centra en la investigació, restauració i difusió del folklore valencià.

 

  1. Apa: No paren de mirar-nos (de Cants i cants)

Josep Aparici ‘Apa’, de Godella, és simplement una de les veus més impressionants que es poden escoltar en directe. Inigualable en el seu terreny, el del cant valencià d’estil, demostra en cada ocasió les seues qualitats com a improvisador, ornamentador i virtuós. Açò que ens ocupa se n’ix d’eixe terreny i pertany a un dels discs on s’endinsa en altres maneres, Cants i cants.

 

  1. Vicente Martín y Soler: L’arbore di Diana (Obertura)

Nascut a València el 1754 i mort a Sant Petersburg el 1806, va viure a Madrid i a Viena, on rivalitzà amb el propi Mozart en el terreny operístic. De fet compartien llibretista, Lorenzo da Ponte, autor per exemple de L’arbore di Diana. A més, el mateix Mozart cita altra obra seua al Don Giovanni. Aquesta que sona és en versió de quartet de corda amb guitarra del grup valencià La Dispersione.

 

  1. Raimon: Sobre la pau (de Per destruir aquell qui l’ha desert)

Nascut a Xàtiva, Raimon és referent de la cançó valenciana i potser cantant valencià més reconegut internacionalment. En actiu des de principis dels anys seixanta, i amb més de trenta discos, es retirarà definitivament dels escenaris la pròxima primavera de 2017.

 

  1. Tres fan ball: El ball de la cadena (de El sac del temps)

Aquest grup està integrat per més de tres components, però tots ells procedeixen de diversos pobles de l’Horta (Burjassot, Catarroja, Foios, Alcàsser, Manises, Picanya). Va nàixer el 1993 i s’ocupa des del primer moment de versionar balls i danses tradicionals valencianes. Tot una festa escoltar-los.

 

  1. Eva Dénia: Faig tard (de Quan abril era abril)

Una de les cantautores més destacades i amb més trajectòria del panorama valencià. Versàtil com poques, el seu repertori va des de la cançó francesa, la música tradicional valenciana, el jazz o la cançó brasilera.

 

  1. Va de bo: Se’ns fa de dia (d’Actitud)

Grup sorgit el 2013 a la ciutat de València format per nou músics. El que fan ho defineixen com a “música combativa”, basada en diversos ritmes i estils. Porten ja enregistrats quatre discs, l’últim, Actitud.

 

  1. Dani Miquel: Les hores (de Triquilisò )

Dolçainer i cantautor de l’Alcúdia, és conegut últimament sobretot pels discos i actuacions amb cançons per a xiquets. Anteriorment publicà Triquilisò, en el que s’autodefineix com a “alquimista musical” en barrejar instruments que diu que s’ha trobat pel camí, “tant convencionals com no convencionals”.

 

  1. Matilde Salvador: El rossinyol i la rosa (VII. El nebot del camarlenc)

Malauradament no solem trobar dones compositores als llibres d’història de la música encara que sí que n’han existit. En l’àmbit valencià destaca sense dubte la castellonenca Matilde Salvador (1918-2007), autora d’un extens catàleg de música dels més diversos gèneres: coral, de cambra, pianístic, música incidental, cançons amb piano, orquestral, òperes, ballets, etc.

 

  1. Amanida Peiot: Els terrats de la primavera (d’Amanida Peiot)

Música mediterrània, entre tradicional i moderna, amb un clar toc surrealista i divertit, així és l’amanida, la música d’este quartet de músics (tres de Tavernes de la Valldigna i un d’Alzira). Diuen “fidels al caràcter valencià”.

 

  1. Feliu Ventura: Finalment (de Música i lletra)

Cantautor oriünd de Xàtiva amb sis discos enregistrats fins el moment amb els que acumula nombrosos premis i reconeixements. Cal assenyalar l’elaboració de les seues lletres i la fina ironia que s’aprecia en moltes d’elles.

 

  1. Bajoqueta Rock: Melonar en la lluna (de Retruqu3)

Format a Riba-roja de Túria el 1988, el grup es caracteritza per l’excentricitat de les seues lletres amb un estil que ells mateix defineixen com “rock rural”. Diversió garantitzada.

 

  1. Ramon Cardo: Can-Cos (de Per l’altra banda)

Saxofonista de Godella Ramon Cardo és una de les figures més destacades del jazz valencià, treballant com a docent en aquest gènere a més de les seues actuacions. Ha col·laborat amb els principals grups i solistes tant d’àmbit nacional com internacional.

 

  1. Mox: Alegries de Miliet (de Tuactes i rebomboris)

Nascut a Puçol el 1995 a partir d’un grup d’amics músics, Mox mescla el so de les guitarres elèctriques amb elements procedents de la música tradicional.

 

  1. Miquel Gil: Tic-Tac (de Miquel Gil en Concert)

De Catarroja, ex membre i fundador d’Al Tall, desenvolupa la seua carrera en solitari a través de diversos discos en els que fàcilment es comprova el seu saber sobre la música d’arrel i la seua perspectiva de la música valenciana dins el context mediterrani, sense deixar de sorprendre en cap moment la seua particular manera de cantar i el seu timbre de veu.

 

  1. Arnau Bataller: Héroes (Huyendo)

Nascut a Alzira es va formar com a compositor a Los Angeles. La seua producció es centra sobretot en la música per al cinema i per a sèries de televisió. Actualment és professor a l’ESMUC.

 

  1. Sva-ters: Capdesuropatia (de Berlangastyle)

Creat el 1998 a Alcàsser i format per un nombrós grup de músics, de seguida es poden comprovar els seus dos elements més característics: els ritmes i l’humor que domina les lletres de les cançons.

 

  1. Carles Dénia: Si de vora meu un dia (de El paradís de les paraules)

Sobretot a destacar del gandienc Carles Dénia la seua sòlida formació que es percep al primer minut: estudis de guitarra, jazz, flamenc al conservatori de L’Haia (Holanda) on va exercir també de professor. Tots eixos elements més el cant valencià d’estil i la música tradicional es troben presents a les seues músiques, tant les de més arrel com les més creatives. Qualitat sense dubte.

 

  1. Orxata Sound System: Moltes veus (de Mugroman)

S’autodenominen col·lectiu musical valencià, nascut el 2003, el qual mescla els estils més diversos (electrònica, drum and bass, dub, cant d’estil…) sense faltar en les seues lletres un fort component de crítica social.

 

 

 

 

 

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*