L’últim vaixell és un llibre escrit per Gemma Pasqual i Escrivà que va nàixer a Almoines (la Safor) l’any 1967 i escriu en llengua catalana. Aquest llibre ha estat publicat l’any 2003 del qual rebé el premi Samaruc 2005 de Literatura Juvenil. A més, també ha sigut guardonada amb altres premis com el Premi Barcanova 2007 de Literatura Juvenil per l’obra Llàgrimes sobre Bagdad; Premi Benvingut Oliver 2007 de Literatura Juvenil per l’obra La Mosca, assetjament a les aules, entre d’altres.
L’últim vaixell és la història de Llíber i la seua iaia Mercé. Les dos intenten eixir del país en 1939, època final de la guerra civil. El pare de Llíber les deixa al port d’Alacant per a fugir a l’exili. Entre tanta multitud Llíber i la seua iaia es perden i Llíber aconsegueix pujar al vaixell però la seua iaia no ho aconsegueix. Aleshores ella decideix baixar per a buscar-la. Aquest és l’últim vaixell que les podria portar a l’exili. D’allí les porten a un camp de concentració en Albatera, on els dies són molt llargs i les nits fredes. Quan aconsegueixen eixir del camp de concentració intenten sobreviure en València i esbrinar on es troba el pare de Llíber. A mesura que passa el temps Llíber es fa amiga d’un xicot anomenat Marcel i fugen cap a les muntanyes, a la recerca del seu pare. Aconseguiran trobar-lo i eixir a l’exili escapant dels franquistes?
Llíber és un dels personatges que m’agradaria destacar. És una xica de setze anys, forta i valenta sense importar-li la perillositat de les situacions. Altre personatge important és Marcel, el seu company i amic, que es pensa que Llíber és un xic perquè ella es fa passar per Ovidi, fins que descobreix que Ovidi és Llíber i desperta en ell un amor vertader, un amor que durarà molts anys. Mercé i el pare de Llíber són altres personatges que m’agradaria mencionar: el pare, perquè intenta salvar la seua filla dels franquistes enviant-la a l’exili, i la seva iaia, que la cuida i protegeix en tot moment, ja que és l’única família que li queda. I per a concloure, Lenin, un xiquet que apareix al principi de la lectura i aconsegueix conquistar el cor de tots, inclòs el dels lectors, va quedar orfe i aleshores Llíber es fa càrrec d’ell con si fora el seu fill.
Pel que fa a la meua opinió sobre aquest llibre, el principi és bastant interessant i aconsegueix atrapar el lector amb la història, malgrat la tristor que transmet. És molt original i bastant instructiu: per una part, la història dels personatges es bastant trista però d’altra banda hi ha moments que aconsegueix traure’t un somriure. El desenllaç és molt entretingut i sorprenent, sobretot quan Marcel va descobrir que Ovidi, el seu amic, és Llíber, i és una vertadera dona. El final és inesperat però fascinant, m’agrada molt com acaba, és una història molt brillant.
El recomane a tots el meus coneguts perquè és una història que val la pena conéixer: per una banda, als joves perquè no han viscut en l’època de Franco i per l’altra banda, als estrangers que desconeixen el patiment i angúnia de les persones que van viure en Espanya durant eixa època.
J. G. Tabacaru 4t d’ESO
Dejar una contestacion