“Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps”

A PROPÒSIT D’UN AFORISME DE JOAN FUSTER

“Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps”

(Joan Fuster Diccionari per a ociosos Ed. 62)

El temps, passat, present, futur. Futur, present, passat. La paraula temps resulta misteriosa i molt rellevant. No vull pas parlar en relació al temps que es triga al lavabo, ni el temps que triga a créixer la barba, ni el temps que fa al carrer. Em refereixo, exactament,  al mateix temps: a la vida. Molts filòsofs han volgut descobrir i buscar informació sobre el temps. Des Aristòtil fins  a Ortega y Gasset. Aristòtil, en la seva joventut, no en la seva vellesa, va fer una de les relacions més importants de la història; velocitat igual a espai partit temps, entre Zenó i la tortuga. Ara hem de traslladar  aquesta equació a la nostra vida. Mai arribarem al que arriben els altres. Som diferents!, Però parlem d’altres filòsofs, per exemple Marx i Engels, aquells amiguets que ens van posar en safata, la relació del temps en la política i com al llarg de la nostra vida, aquestes són conseqüències que hauríem de tractar. Un cercle viciós! Com va dir Ortega y Gasset, vivim en l’historicisme. Sempre tornarem a fer el que féiem abans. En el nostre present de joventut passarem per unes modes, però en el nostre futur la vellesa, la tornarem a viure. Increïble.

Deixem de banda els filòsofs i donem vida als escriptors. Posem l’exemple d’Homer i la seva Odissea. El temps que ha de transcórrer per tornar a la seva vida. Ulisses, el protagonista, triga anys i anys a arribar al seu destí final. Anys i anys que passen debades. La seva vida ha estat una odissea. Parlem d’un altre dels llibres més famosos de la història contemporània, Cent anys de solitud de Gabriel Garcia Márquez. En aquest llibre, on les descripcions ocupen la major part, la vida passa ràpidament. El temps passa a ser relatiu i el refrany de “vesteix-me a poc a poc que tinc pressa” desapareix dels protagonistes. Passa de passat a futur, sense pensar el que passa en el present. Tornant altre cop a la realitat, el temps és relatiu i rellevant. Molt rellevant en la nostra vida. Molt rellevant. ¡Carpe diem!

Sandra Bea

En primer lloc caldria posar la definició que dóna el diccionari de la paraula temps: magnitud física que permet ordenar una seqüència d’esdeveniments establint un pasat, un present i un futur. La seua unitat en el Sistema Internacional és el segon.

El temps passa sense que ens adonem, ja que la meitat de la nostra vida la passem dormits,  aleshores nomes vivim la meitat de la nostra vida. De mitja una persona viu uns 80 anys aproximadament, traduït a segons 105120000; la meitat serien 52560000 sense comptar els anys bixests.

El temps, per a una persona, és molt insignificant comparat amb el de, per exemple, un arbre mil·lenari o les roques que hi ha a la terra. Aquestes últimes compten el temps en milers de milions d’anys , un xifra que només l’ésser humà pot imaginar. Per finalitzar, el temps a voltes pareix que va més o menys apressa, depén de la situació en què ens trobem.

Omar Lanuz

El temps, en la meva opinió, es com la vida, que et va passant mentres no te n’adones. Es allò que no pots controlar, que se te’n va de les mans sense que tu pugues controlar-ho.

Rebeca Maldonado

De xicotets ningú té la concepció de temps que es va adquirint segons vas complint anys. Quan ets un nen o una nena, sempre demanes als teus pares cinc minutets més per a jugar. Quan ets adolescent, demanes als teus pares deu minuts més per a parlar per telèfon. Quan ets jove, demanes (si ho demanes!) tornar a casa dues hores més tard quan te’n vas de festa. I no t’adones que tot el temps que has emprat en la teua vida per a demanar coses als teus pares, ha sigut temps perdut. I quan ja no tingues pares, t’adonaràs que necessitaràs, almenys, un temps curtet per parlar amb ells, però ja no tindràs a qui demanar-ho, perquè el temps ha passat. “Això és el temps”

Mireia Simon

TEMPS:El temps és una de les coses que més importància té, ja que és imposible recuperar el temps que perdem.

Hem d’aprofitar el temps i no caure en l’error de perdre’l i emprar-lo bé perquè, si no, en un futur podríem penedir-nos-en. Quan ets més vell et vas adonant que el temps passa molt apressa.

En conclusió: mai no és tard per a fer res.

Zenaida Fababuj

El temps és eixe conegut -vull dir conegut perquè tots som conscients que existeix- i a la vegada desconegut per a tot ésser humà, ja que el seu pas és inexorable. És l’únic substantiu abstracte que és percebut per tots i cadascun dels nostres sentits en la mida que es deterioren.

Plantegeu-vos-ho: Com seria el món sense rellotges i sense calendaris? Com t’organitzaries el dia? I ja no el dia, com transcorreria la història? Molt antigament, l’únic que podia fer la gent era mirar el Sol i la Lluna i provar de mesurar el temps. Van transcórrer els segles, i els egipcis van idear els primers rellotges solars. A mesura que ha anat passant el temps, s’han anat descobrint nous mètodes per a mesurar-lo. Avui dia, els rellotges de quars i els rellotges atòmics ens poden indicar l’hora exacta a qualsevol moment i a qualsevol lloc del món.
Tots som conscients que el temps passa i continuarà passant fins a la fi dels nostres dies, mentre que nosaltres no puguem fer res més que aprofitar-lo i veure com ens du i s’emporta el més important que tinguem.

El temps ens ajuda a oblidar, a conéixer, ens fa créixer, ens fa ferides, ens cura, ens deteriora, ens dóna experiència…

El temps es l’únic que tots tenim -encara que siguem de diferents ideologies-, l’únic que passa per a tots, l’únic que ningú sap quan va començar i quan acabarà.

Des del meu punt de vista el temps es la major incògnita de l’èsser humà.

Es troba present sempre, és el nostre passat, present i futur. En conclusió: és la nostra vida.

Com va dir l’escriptor britànic Herbert Spencer: “Temps: allò que els homes sempre tracten de matar, però acaba per matar-los.”

Clara Terrassa

TEMPS: Tothom parla d´ell, tots els dies. No conec cap persona que no tinga un rellotge a la seua casa. Ens preocupa el seu pas, sempre mirant l´hora -arribem tard- preocupats pel seu pas i les seues conseqüències. Per què? La nostra vida és curta, però si la comparem amb qui o amb què. Reivindiquem el carpe diem.

Marta Sierra