“Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps”
A PROPÒSIT D’UN AFORISME DE JOAN FUSTER
“Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps”
(Joan Fuster Diccionari per a ociosos Ed. 62)
El temps, passat, present, futur. Futur, present, passat. La paraula temps resulta misteriosa i molt rellevant. No vull pas parlar en relació al temps que es triga al lavabo, ni el temps que triga a créixer la barba, ni el temps que fa al carrer. Em refereixo, exactament, al mateix temps: a la vida. Molts filòsofs han volgut descobrir i buscar informació sobre el temps. Des Aristòtil fins a Ortega y Gasset. Aristòtil, en la seva joventut, no en la seva vellesa, va fer una de les relacions més importants de la història; velocitat igual a espai partit temps, entre Zenó i la tortuga. Ara hem de traslladar aquesta equació a la nostra vida. Mai arribarem al que arriben els altres. Som diferents!, Però parlem d’altres filòsofs, per exemple Marx i Engels, aquells amiguets que ens van posar en safata, la relació del temps en la política i com al llarg de la nostra vida, aquestes són conseqüències que hauríem de tractar. Un cercle viciós! Com va dir Ortega y Gasset, vivim en l’historicisme. Sempre tornarem a fer el que féiem abans. En el nostre present de joventut passarem per unes modes, però en el nostre futur la vellesa, la tornarem a viure. Increïble.
Deixem de banda els filòsofs i donem vida als escriptors. Posem l’exemple d’Homer i la seva Odissea. El temps que ha de transcórrer per tornar a la seva vida. Ulisses, el protagonista, triga anys i anys a arribar al seu destí final. Anys i anys que passen debades. La seva vida ha estat una odissea. Parlem d’un altre dels llibres més famosos de la història contemporània, Cent anys de solitud de Gabriel Garcia Márquez. En aquest llibre, on les descripcions ocupen la major part, la vida passa ràpidament. El temps passa a ser relatiu i el refrany de “vesteix-me a poc a poc que tinc pressa” desapareix dels protagonistes. Passa de passat a futur, sense pensar el que passa en el present. Tornant altre cop a la realitat, el temps és relatiu i rellevant. Molt rellevant en la nostra vida. Molt rellevant. ¡Carpe diem!