Un bigot de mascle antic

Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior. Els seus ulls, plens de por per haver lluitat con un heroi, dictaven sentència: pena de mort.

Aurora Vila Cremades.
Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior d’aquell elegantíssim senyor: portava el monocle a l’ull dret i amb la mà esquerra s’acostava el te de vainilla, que encara cremava, als llavis. Hi havia alguna cosa en ell que em cridava l’atenció, alguna cosa que em feia voler anar amb ell, parlar-li o com feia des de ja molt de temps, conformarme amb tan sols mirar-li des de l’aparador de la meua tenda. Però no va ser després de quatre anys quan vaig descobrir què era el que em feia sentir així…

EL VELL SENSE FI:
Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior, aleshores estava molt llarg i se’l va afaitar. Però es va adonae que només se’l va tallar li va crèixer altra vegada i el doble de llarg i de frondòs. Va resultar que era una enfermetat del vell, que li creixia molt ràpid.

MICRORELAT
Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior com si fora el pic d’una muntanya per la qual cosa l’home va decidir afaitar-se’l però quan ho va fer ningú el reconeixia i es va posar molt trist i per aixó es va comprar un bigot postís.
ANA BENAVENT MURCIANO

Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior d’una dóna. No saba molt be com deixar de mirar-la, poseu-vos al meu lloc, sóc home i la cambrera que va de taula en taula supera el que deu ser un aspecte físic meu no de dons. Ni tan sols molts dels meus coneguts del meu mateix sexe duen amb ells allò que ella pareix que llueix. No puc explicar amb paraules la sensació que em dóna, cada vegada que s’arrima a algun client pensaren el mateix que collins? Voran a aquella xica tan poc atractiva pel mateix motiu, encara que físicament està be? Millor me’n vaig a reflexionar a un altre costat.

um bigot de mascle amtic despumtava damunt del llavi superior….Es emcontrave en una cafeteria llegint un periodicatic observant com els temps han canviant.

Tatiana.

Fent-me major
Un bigot de mascle vell despuntava damunt el llavi superior. Em donava calfred mirar-ho com si m’amenaçara de mort. L’home no era més agradable que l’arma afilada que portava, i em provocava trauma. Ma mare i jo ens anarem de l’oficina i anarem a casa; i aquella mateixa nit sonyí que pels corredors, que no terminaven, em perseguien a muntó de diminuts monstres grosos i muyats que volien punjar-me amb el seus afilats bigots terriblement amenaçadors.
Suat, m’alcí de la cama i vaig anar al bany, comproví qie havia nascut de mi pell un pelets molt find d’amunt del llavi superio. La marca que demostrava que em feia major.

Alejandro Gamir
Microrelat
Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior, dons aquest home era molt feliç per aquest motiu, pero aquest home es va juntar amb una dona fa poc temps i aquesta parella tant maravillosa va a estar molt enamorada, i la dona a l’hora de representar el seu amor no li agradava menjarse tots el pels del bigot despuntat i la dona quan va arribar la nit, li va afaitar el bigot al pobre mascle antic.

Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior, els seus ulls reflectien la tristesa de tota una vida al circ. Marta desitjava conèixer món, però fins a aquest dia només coneix el que pot veure a través de la petita finestra de la caravana.
En totes les ciutats visitades pel circ, les persones la menyspreaven, i tant era l’espant que causava que en poc temps es va convertir en la principal atracció.
Daniela Chinchilla 2n BAAR

Un bigot de mascle antic despuntava el llavi superior. El vestit negre, llustrós, era el seu pijama. La caixa, l’últim llit.

Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior.
L’home del bigot volia un cafè, però cada estona que l’hi donava un xarrup el cafè se l’hi quedava en el bigot que portava, d’aquesta manera, mai va poder tomarse un cafè tranquilament. Al final va decidir afaitar-se.

Cristina Ripollés Carrión.
Un bigot de mascle antic despuntaba damunt el llavi superior amb aquest perquè els pèls del bigot es ficaven pels forats del nas i la pobra boca no podia parar d’esternudar.

”La dama de las escardas.”
Era curiós com un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior. Era negre, donava sensació de poder. L’acusava amb orgull i jo no podia eixir de l’assombrament.

A la fi, em vaig atrevir a preguntar-li amb tacte:

-Disculpe, quan fa que porta aquest bigot tan lluent i afavoridor… senyora?

DISTANCIES.
Un bigot de mascle ántic despuntava damunt el llavi superior. Les seues paraules ixien amb força mentre les seues mans subjectaven una copa de conyac y una fulla de paper.
La gran part del bar on estava, ignorava les paraules d’aquell poeta que narrava en un cantó damun d’una petita tarima.
Els seus versos es barrejaven amb els crits de la gent, el soroll del cuberts que caíen a terra y la presa amb la que els cambrers anaven.
Un bigot de mascle ántic despuntava damunt el llavi superior. Mentre tot seguía igual, gent en les caíres, vasos damunt les taules, y el poeta molt lluny de tots ells, masa lluny per a vore’ls de tan a prop.

Vida de bigot
Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior. Testimoni d’una vida que no es la seua, que viu y no viu perqué la existencia per a ell no significa res. Veu els dies passar com una una tediosa seqüencia d’imatges sense cap sentit. El seu futur es incert, doncs ell és perqué algú ho ha volgut així, y al igual que li donà vida li donará mort, però no serà el final perquè sense ell voler-ho reviurà y del seu temps tornarà a no ser l’amo. Aquesta es la vida de qui viu a mans d’uns altres, de qui està cec y no troba el bon camí. Però no em confongueu, no parle dels que esperen una llum al final, a estos ja els ha afectat la ceguesa irremeiablement, parle del camí que cadascú ha de construir, amb ajuda d’uns altres però sense dependre d’ells, sense portar una vida de bigot.

Un bigot de mascle antic despuntaba damunt el llavi superior d’aquell home tan gros disposat a posarse en la seua butaca , com cada nit, amb la tauleta al seu costat, tota plena del enorme sopar ,un sopar replet de creïlles , filets, salsas amb més calories que qualsevol altra cosa i un repertori de dolços amb totes les sabors imaginables . Aquest era tot el que l’ome del bigot volia en la seua vida, un gran sopar, una bona butaca, i per supost , una gran televisió que li garantizaba durant tota la nit un bo entreteniment.
Clara Fenollosa

Microrrelat

Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llavi superior del senyor Prim. El coronava un nas esplèndid i imponent, que captava amb deleit el perfum dels geranis. Un d’aquestos, el gerani més gran i colorit, movia les seves fulletes con dient ‘hola’ el senyor Prim, que decidí tornar el matí següent al jardí per tallar el gerani cobert encara per les gotes de la rosada, i donar-lo a la senyoreta Eulàlia.
Aquella nit, de sobte, una pluja inesperada i torrencial va assetjar el jardí del senyor Prim. En alçar-se aquest el matí següent, emocionat i satisfet amb el seu delicat regal, va trovar el gerani ferit i capcot. El senyor Prim, ple de llàgrimes que semblaven les gotes de pluja de la nit anterior, refusà l’única oportunitat de sorprende la trista i feble senyoreta Eulàlia, tan tan trista i tan feble con el seu estimat gerani.

María Beltrán Mir 2on Batx. Artístic

MINIRELATO.

“Un bigot de mascle antic despuntava damunt el llave superior´´.Aquest bigot es tracava del bigot de un famos molt conegut en el mon del teatre y la televisió.El bigot de Joan y Medio a pasat per moltes Canals de televisió, es molt reconegut en el mon del teatre y la televisió.El bigot es una part del nostre cos, que cada escú pot elegir si llevar-sel o no, cada cual trau la seu decisió. Cada escú te una personalitat o una altra ales hores pot haber gent que lágrada y gent que no li agrada. A les dones per exemple no les veuras amb bigot, el bigot normalment es deixen els homes.El bigot te que ser molt pesat a l´hora de menjar , ja que al menjar la comida que et lleves a la boca et pots manjar el bigot, per aixo tens quenetechar molt y tener molt de cuidat am les infeccions.