Crònica

 

El dimecres 29 de maig es va reunir tota la classe de 4tB en la sala d’usos múltiples per a realitzar una xarrada – dins de les activitats de tutoria que ha organitzat la nostra tutora Empar Tormos en aquest curs- En esta ocasió el tema tractava sobre els patiments dels conflictes bèl·lics més significatius del segle XX i dels  desastres que pot provocar l’ésser humà. Per a aquest acte, van vindre els familiars d’alguns alumnes de l’esmentada classe i dos alumnes en representació dels seus iaios. Tots ells vam poder comptar amb la presència del director del centre, Francesc Ruiz, que va escoltar atentament.

 

L’acte va començar a les 16:25 de la vesprada, i les persones que van parlar foren: Lourdes Pita de la Vega, iaia de l’alumna Patricia Santos i Raquel Quesada, en representació de la seua iaia María, van tractar el tema de la Guerra Civil Espanyola. Timur Chernocozov en representació del seu iaio que no va poder assistir perquè es troba a Rússia, va parlar de la 2a Guerra Mundial. La mare d’Andreea Lobada, María Magdalena, va parlar sobre la revolució del 89 a Romania i finalment, la mare de Katerina Popovych, Olga, va explicar l’accident de la central nuclear de Chernobyl.

 

En primer lloc va parlar Lourdes, vivia a Madrid amb sa mare i els seus onze germans. Els van tancar en la presó i això li va deixar un record que mai oblidarà: un xiquet arrancat dels braços de sa mare amb tan sols vuit mesos. Passat un temps, la Creu Roja els va traure i els van portar a San Sebastián, on van passar tres mesos en un preventori. Finalment es van traslladar a València, on van passar molta fam.

 

Després va parlar Raquel Quesada, en nom de la seua iaia María que no va poder assistir perquè és molt major. María es va traslladar a un poble perquè fugia dels falangistes. Treballava en sa casa perquè havia de cuidar els seus fills i ajudar sa mare en les tasques que li assignava durant l’estada dels militars. Prop del seu poble va haver-hi bombardejos i quan va eixir al carrer va veure dotzenes de morts. Darrere de sa casa hi havia una presó on estava tancat el seu cosí a qui al poc de temps el van afusellar. Més tard es traslladaren a València.

 

A continuació va parlar Timur en nom del seu iaio perquè com ja hem dit més amunt es troba a  Russia. El seu iaio no recordava molt bé la 2a Guerra Mundial perquè era molt xicotet. La batalla estava a 20 km del seu poble. Sempre arribaven notícies en els periòdics sobre els morts i ell ho mirava per si en alguna d’aquelles llistes es trobava son pare. No va passar fam ja que era fill únic i sa mare treballava. L’únic record bo que té va ser estar en un camp jugant amb un carro de combat  abandonat on el canó feia de engronsadora.

 

La mare d’Andreea Lobada, María Magdalena, va parlar sobre les seues vivències durant la dictadura de Ceausescu a Romania. Encara que hi havia treball, els salaris eren mínims i hi havia mancança de moltes coses, com per exemple aliments, per això van haver de recórrer a les cartilles de racionament. María Magdalena es va identificar amb Lourdes i la seua explicació de la Guerra Civil ja que s’assemblava molt a la situació dels difunts, la fam, la misèria… Encara que la mort del dictador els va donar més llibertat als habitants de Romania, les coses no han canviat massa, els patiments continuen.

 

Finalment, Olga ens va explicar amb tots els detalls el que va succeir perquè la central nuclear de Chernobyl explotara. Esta central es trobava a uns 156 km aproximadament de la ciutat de Kíev. En la central feien tot tipus d’investigacions amb els reactors. En un reactor hi havia una prohibició de fer parades, però ells la van ignorar. Van apagar el sistema, cosa que va ocasionar un tall d’energia. Va haver-hi un sobre calfament en el nucli del reactor nuclear i potencià l’explosió de l’hidrògen de l’interior donant pas a una expulsió de diòxid d’urani, carbur de bor, òxid d’europi, erbi, aliatges de zirconi i grafit. La gent quan va sentir un soroll estrepitós, va eixir de les seues cases i va veure una fumarada en l’aire. Aquest fet va passar el 26 d’abril de 1986. La població no estava informada del succés i a causa de respirar l’aire contaminat van morir moltes persones – el fet es va fer públic el 3 de maig. El vent va arrossegar la radiació a altres ciutats, expandint així la contaminació.

 

Per a acabar, 5 alumnes d’esta classe, es van alçar a donar una rosa a cada persona que va estar parlant. A continuació es va escoltar un poema de Miquel Martí i Pol, dóna’m la mà, cantat per Lluis Llach.  http://www.youtube.com/watch?v=yWtJdLfQKFc

 

Quan hem escoltat les situacions tan difícils que han passat els nostres familiars, ens considerem afortunats i afortunades per tindre el que tenim. Han sigut situacions molt dures que, en veure la forma de contar-ho i les llàgrimes que alguns han vessat, es nota que han deixat empremta per a tota la seua vida. Mai sabem el que tenim fins que ho perdem, i desafortunadament ells ho saben. Açò s’assembla a un espill, et mires en ell, i et veus a tu i a tot el que has passat. T’imagines el que et pot vindre i el que no. Et pares a pensar en si tu afrontaries ara tot el que han passat estes persones i sincerament no saps contestar-te o tal vegada no vols, perquè saps que és una cosa molt dura. No és el mateix contar una guerra que passar-la. Tot el que tenim ara és gràcies a eixes persones que han mort pels seus drets i els devem d’estar agraïts. Esta xarrada ha sigut una experiència increïble i al mateix temps ens ha deixat a tots molt impressionats.

 

Tots somiem d’aconseguir un objectiu: La pau mundial. Però si no canviem la nostra actitud de voler ser superiors, de ser més tolerants, de no ser competitius, de deixar de banda les diferències… Mai arribarem a aconseguir-ho. El poder, la riquesa, el ser superior ens cega i no ens adonem que per diferents races, ideologies, nacionalitats etc. estem destrossant-ho tot …En vegada de lluitar els uns contra els altres, hauríem d’unir-nos per  traure el món al davant, perquè al cap i a la fi és la nostra llar.

 

Crònica elaborada   pel grup 4t d’ESO B, IES Font de Sant Lluís, juny 2013