Les falles, una cultura

Les falles, una cultura valenciana que a tanta gent agrada, però que a una altra gent no. Des d’ací, vaig a intentar fer canviar d’opinió als quals escolteu o llegiu aquest text, i no us agrada aquesta festa.
En primer lloc i el més important, és que les falles formen part d’una cultura d’aquesta ciutat, igual que a Sevilla les sevillanes i les jotes a Aragó. Una tradició que es ve fent des d’una època on no existia llum elèctrica, en la que els valencians utilitzaven foc per a il•luminar-se. No existeix una data concreta, l’única cosa que es sap és que el document més antic que s’ha trobat parlant de les Falles és un bàndol municipal de 1740. En segon lloc, s’ ha de valorar les bones xifres de turisme a València, prop als dos milions de visitants. Xifres que suposen, any darrere any, una injecció econòmica a aquesta ciutat .
D’altra banda, es diu que el dia de la cremà dóna molt treball als escombraires, val, no ho puc negar, però he d’anotar que a aquests treballadors se’ls dona un extra per a aquesta nit de treball, un extra que en aquests temps de crisis tant es necessita . També, es diu que la llum que es posa als carrers “ix dels seus impostos”, i com a faller que sóc de la meua falla, us puc assegurar, que cada llum posada en els carrers en falles, ix de la butxaca de la comissió fallera que l’haja posat.
Finalment, respondre a la gent que diu que els casals fallers causen moltes queixes veïnals pels sorolls i altres molèsties. Dir que només el 5,2% de les falles de València ciutat, o el que es el mateix, 46 de les 344 comissions inscrites, té alguna queixa presentada per molèsties veïnals. A més, només s’han registrat dos casos amb procediment judicial obert. A nivell de Comunitat, el 85% dels casals no presenten problemes de convivència veïnal. Només el 15% de les queixes es concentren en 33 municipis i afecta a 137 falles de les 884 falles que hi ha en tota la Comunitat Valenciana.

I com diuen en un blog d’Internet: “Les Falles són… les Falles, per descomptat” i perque a mi, sempre se m’encull el cor en veure cremar un d’aquests monuments. Perquè les tradicions són les tradicions, i cal recolzar-les.

Pablo Miguel i Argudo
2 ESO B