Una xiqueta morena. Ismael Sempere

Una pedreta petita espera enmig del camí,

I botant, corre a per ella una xiqueta morena

Porta ulleres i diadema, i uns pantalons bruts de terra.

Una xiqueta morena, corre i bota pel camí.

Una xiqueta morena, el dissabte de matí,

Juga amb la seua germana, posa en un pot fang i fulles,

ofereix el seu menjar i es torca les mans a les cuixes.

Una xiqueta morena, un dissabte de matí.

Es lleva una sabateta, i ràpidament mira dins,

L’espolsa amb força i fermesa, la torna al peu i la nuga,

La miren des del nesprer, al poble sona la una.

Una xiqueta morena: “Aneu, que jo em quede ací”.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*