- Ja sé que et mereixies tant una oda,
Ciutat meua estimada, una mena
De càntic, a la manera antiga,
Però amb nova agudesa que el gènere permet.
València. Tu vas ser sempre noble i vas ser alegria.
A recer teu, nosaltres, tots, gaudíem del plaer.
Ara ja no és com abans
Quan m’abraçaves i m’engronçaves.
Estan deixant-te sense orgull,
Tractant d’europeïtzar-te.
Ciutat que fa camí
Quanta potència
I quant d’oblit dins teu,
Clara València!
Ciutat que no tens nord
Ciutat que no tens mida
Pels teus carrers desfets
Canta la vida!
(Poema ”robat”, amb fragments dels poemes ”Oda impossible a València”, ”València eres una puta”, ”Elegia a València”, del recull de poemes de 2n de Batxillerat)
Dejar una contestacion